Al llarg dels anys, les activitats d’ensenyament i aprenentatge de les assignatures relacionades amb l’aplicació de les noves tecnologies a l’educació de les titulacions de l’UJI han canviat notablement. Però no es tracta d’una renovació d’equipament, sinó de replantejar el què, on i com tenen lloc eixos aprenentatges.
En la dècada dels 90, les aules informàtiques eren imprescindibles per a introduir a l’estudiantat, que no disposaven d’ordinadors, en l’utilització d’aplicacions educatives i en l’ús educatiu d’Internet. Amb l’arribada de la web 2.0, les aplicacions educatives disponibles de manera gratuïta a la xarxa van crèixer de manera exponencial. Al mateix temps, cada vegada més estudiants disposaren d’ordinador i conexió a Internet al seu domicili.
Mentrestant, el panorama “tecnològic educatiu” ha canviat radicalment. Els centres educatius de nivells no universitaris disposen en quasi totes les aules de pissarres digitals, hi ha projectes de tablets per a cada alumne, sets de gravació i edició de vídeo i multimèdia, robots educatius per a desenvolupar el pensament computacional, impressores 3D, realitat augmentada, etc. No és estrany que en les aules d’escoles infantils s’utilitzen robots educatius senzills que els xiquets i les xiquetes programen prement algunes tecles. En Primària es creen vídeos i altres materials multimèdia amb ajuda de tablets, càmeres o mòbils. I pot ser en els propers anys, “espais makers”, la realitat virtual, la intel·ligència artificial o la “Internet de les coses” (IoT).
Els futurs i les futures docents que forma l’UJI (Infantil, Primària i Secundària) han d’estar preparats per a utilitzar, com a mínim, tecnologia que ja existeix en les escoles actuals i, idealment, la que vindrà en els propers anys.